Quin ha estat el producte més “friqui” que heu fabricat?
Calçotets Boxers de seda, a la dècada dels ‘80. La idea era buscar un equivalent a la llenceria femenina, més seductora, per als homes. El pitjor és que el resultat no va ser l’esperat: després de 5 hores de ball a la discoteca i amb els pantalons texans ajustats de l’època… La idea principal era poder lluir-los amb algun flirteig, però òbviament després d’una nit de marxa l’efecte no era lesperat. La sopresa va venir quan El Corte Ingles ens va encarregar alguns milers de color VERMELL per a la seva temporada Nadalenca, per a la venda a la nit de cap d’any.
Per què jaquetes sense soroll?
Antigament, les jaquetes impermeables de golf estaven realitzades en un teixit de niló que era molt sorollós en realitzar el swing (quan els jugadors colpejaven la bola), i que desconcentrava els jugadors. En adonar-nos-en, a Van Green vam idear la manera de posar la part de la membrana de Gore-tex a l’interior de la jaqueta, a manera de folre, però mantenint la impermeabilitat i transpirabilitat. D’aquesta manera, posant un teixit sedós a l’exterior, eliminem el soroll en executar el swing. Això ens va valer els contractes per a la fabricació dels jugadors representants de la REFG (Real Federació Espanyola de Golf), EGA (European Golf Association), FCG (Federació Catalana de Golf), etc. En proves internacionals com la Seve Trophy, l’equip d’Europa Continental portava les nostres jaquetes silencioses, amb jugadors com Jose Maria Olazábal, Miguel Angel Jiménez, Thomas Bjørn, etc.
En què pensen les dones?
Van Green va apostar per les dones quan el mercat del golf estava dominat per un 80% dels homes. La nostra teoria era molt clara: en aquella dècada la majoria de golfistes eren homes, però elles compraven 7 vegades més sabates que ells, i de vegades també eren elles les que compraven les sabates per als seus marits. Identificar aquest target femení com a clau, ens va impulsar a fer una sabata molt innovadora, extremadament còmode i amb una clara aposta pel disseny, cosa que en aquell moment estava poc desenvolupat. Aquesta aposta de Van Green va conquistar la confiança d’elles, i posteriorment la dels homes.
Serp o Cocodril?
Tot i que el món del Golf pot semblar molt conservador, vam descobrir que hi ha un determinat públic més elitista que volia sabates molt exclusives i extravagants que els fessin destacar per sobre dels altres jugadors. Vam decidir fer sabates de golf amb pells sintètiques de cocodril i serp. No vam voler utilitzar pells originals, per un tema de consciència i respecte pels animals, però sí oferir a aquest segment el punt de glamour i atreviment que demanaven i que van acollir amb entusiasme.
Per què serveix una sola de golf transparent?
Potser per d’altres esports no, però pel golf va ser una idea excel·lent. A les soles transparents podíem imprimir imatges dels millors camps mundials de golf, o motius com palmeres, arbres… En el moviment del swing, el taló del peu del darrere queda aixecat per efecte de la rotació dels malucs, per la qual cosa en finalitzar el cop, la sola queda totalment visible per al públic al voltant del jugador. Va ser una senya d’identitat mai superada, i que només era visible en aquell moment del joc, per això en condicions normals l’elegància de la sabata seguia intacta, causant un efecte sorpresa molt interessant.
En què s’assemblen uns pantalons i unes sabatilles?
A qui se li acudiria fabricar uns pantalons amb teixit de sabatilles d’esport? Això va ser el que vam pensar quan vam idear incorporar el teixit de les esportives Kelme als nostres nous pantalons de trial, realitzats en teixit Ketten, totalment indesmallable, fins i tot amb trencaments totals del teixit. Amb aquesta tecnologia que fins aleshores només s’havia utilitzat en sabatilles, ens vam assegurar que el nostres pantalons fossin pràcticament indestructibles.
Què té a veure el BUFF amb els pantalons Van Green?
Utilitzar el teixit indesmallable a Ketten, ens obligava a posar una goma lateral, amb la particularitat que havia de ser elàstica a l’amplada i no al llarg com les gomes convencionals. Addicionalment, volíem que aquesta goma portés el nostre logotip teixit en fils de goma de diferent color. Després de desenes de cerques (en una època en què Google encara no existia), vam conèixer un inventor, Joan Rojas (♰ 1946-2018, en el nostre record per sempre) que ens va explicar que estava desenvolupant una solució per protegir-se del fred, del sol i del vent, sense costures i fàcilment sublimable amb diferents logotips. Tot i que en aquell moment no ho sabíem, al cap de pocs mesos va aparèixer el famós Buff, invent etern de Joan Rojas. Va ser ell qui va aconseguir fabricar-nos la goma lateral que incorporaríem als nostres pantalons.
Dos rivals amb una mateixa motxilla?
A Van Green escoltem els campions i també els seus motxillers. El 1993, quan Tommy Ahvala i Jordi Tarres rivalitzaven pel Mundial, els seus dos motxillers tenien el mateix problema: com portar dues ampolles de PET de litre i mig, una amb aigua i una altra amb benzina, de manera que els poguessin treure ràpidament i amb el pes compensat. Van green va fabricar per a ells unes motxilles específiques, amb dos compartiments a mida a cada un dels costats per a aquesta necessitat. Com no podia ser altrament, cadascú amb els seus propis colors i sponsors..
Què tenen a veure el motor d’un aquari i el Gore Tex?
A la fira de golf de La Moraleja de 1996 vam col·locar un teixit impermeable i transpirable i el vam omplir en un recipient d’aigua, després vam injectar aire amb una bomba d’un aquari per la part inferior i sortien les bombolles d’aigua a través del teixit ple d’aigua. Va ser una manera molt original d’explicar el funcionament de Gore Tex de manera visual i fàcil d’entendre.
En què s’assemblen el trial i el golf?
Encara que sembli mentida, tenen moltes similituds, sobretot perquè en tots dos competeixes contra tu mateix i per tant són disciplines molt mentals. A més, els dos esports es desenvolupen en un recorregut de 18 zones/forats, i requereixen molt d’autoconeixement i capacitat reflexiva per decidir com afrontar la zona/foc en funció de moltes variables. Partint d´unes mateixes condicions físiques i aptituds tècniques, el resultat pot ser desastrós si es prenen males decisions o massa riscos. Un gran exemple d’aquesta similitud és que l’inimitable Martin Lampkin va ser un gran campió del món de Trial i també un jugador extraordinari de Golf.
Us doneu alguna vegada per vençuts?
No. Fins avui, mai. I mira que hem tingut ocasions… Al principi de treure la nova col•lecció de golf, vam visitar més de 100 camps d’Andalusia en 15 dies, i no vam vendre ni uns mitjons. Un desastre total. Però també tenim motius per confiar en la nostra tenacitat; per exemple, estàvem obsessionats amb el Club de Golf Valderrama, el més prestigiós d’Europa i un dels millors del món. .El guàrdia jurat de l’entrada no ens deixava entrar, així que saltàvem la tanca i ens col·làvem per poder entrar a vendre a la botiga del Club. Després de 8 intents durant més de 4 anys, vam aconseguir vendre-hi les nostres sabates i peces tèxtils per a aquest exclusiu club.
Quin és el producte més perillós que heu fabricat?
Vestits impermeables i transpirables per a Paintball. La condició del client va ser que el producte havia de rebre els trets de les boles de pintura sense tacar la roba de vestir dels jugadors, sota els nostres vestits. Vam passar la prova de manera satisfactòria en un test a Andorra, rebent més de 50 trets a 20 metres de distància (era la condició per homologar els nostres vestits). Aconseguim la comanda, i també 50 morats de regal per algunes setmanes. En aquests vestits van poder rebre trets el pilot Carlos Mas, l’aventurer Alvaro Bultó, i Eva Cobo, entre d’altres.
Què feien Don Quixot i Sancho Panza a Orlando?
Per expandir el nostre mercat als EUA, i sabent del poc coneixement que hi tenen al nostre territori, vam buscar alguna obra nacional mundialment coneguda perquè ubiquessin la nostra marca. Vam projectar un vídeo de Don Quixot jugant a Golf, amb Sancho Panza de Caddie, al nostre Stand d’Orlando, amb música de guitarra espanyola de Paco de Lucía. El stand a aquesta fira va ser un autèntic èxit que ens va permetre crear un record memorable i donar a conèixer el calçat Espanyol als Estats Units.
És veritat que heu vestit Naomi Campbell?
Compromesos amb la sostenibilitat ja el 1997, quan pocs en parlaven, vam fer una col•lecció amb el teixit sostenible Lyocell, 100% biodegradable i compostable, i Naomi Campbell va ser la nostra imatge de marca per a totes les peces fabricades amb aquest teixit.
A Islàndia juguen a golf?
Al nostre Stand de la Fira de Munic de 1998, una de les nostres alegries més grans va ser aconseguir un distribuïdor per als nostres productes a Islàndia. L’alegria ens va durar poc en descobrir que a Islàndia poden jugar a golf tres mesos d’estiu i poca cosa més, ja que la resta està nevada. La veritat és que les comandes en aquest país mai no van ser les esperades, així que ja vam veure que jugar, juguen, però poc.
Què fa una jaqueta de golf a una piscina olímpica?
Una de les promocions més famoses de les nostres jaquetes de golf, la vam fer amb els campions de Waterpolo dels jocs d’Atlanta 96: Jesús Rollán ( ♰ 1968-2006) el millor porter de waterpolo de la història, i una de les millors persones que hem conegut, Pedro Garcia Aguado (Toto), avui famós presentador del programa televisiu Hermano Mayor, i Sergi Pedrerol, entre d’altres Va ser una campanya espectacular, per la revolució de la idea i pel component emocional que per a tot esportista té l’esperit olímpic. Quin lloc millor per demostrar la impermeabilitat de les nostres jaquetes que a l’interior d’una piscina de Waterpolo amb els flamants guanyadors de l’or olímpic? Descontextualitzar els productes del seu hàbitat natural és una altra manera d’expressar quant ens agrada sortir de la zona de confort.
Prada o Van Green?
Vam tenir l’ocasió de fer la col•lecció de Prada Mèxic amb els nostres dissenys, materials i idees, i va ser un luxe poder col•laborar amb una marca de moda emblemàtica com Prada. L’única diferència era el preu!
Us heu arruïnat alguna vegada?
Ens hem arruïnat dues vegades, i ens ha servit per aprendre dels nostres errors. Les històries d’èxit s’expliquen més que les de fracàs, però les unes no existeixen sense les altres i totes són aprenentatges valuosos que ens porten fins al que som avui. No he pensat mai que la vida sigui lineal: hi ha corbes, rectes, pujades i baixades, per la qual cosa entenc els negocis de la mateixa manera, i cada etapa serveix per afrontar la següent amb més experiència. Jo no seria el que sóc si tot m’hagués sortit bé a la primera.